Comentari pàg 197: Càlcul dels plaers i els dolors.
-Resum de la vida de l'autor:
Epicur, tot i que nasqué a Samos era fill d'un atenenc de nom Neocles. Va viure a Samos fins als 18 anys, desprès se'n va anar a Atenes. Deixeble de Nausífanes fou seguidor de Demòcrit. Quan va esclatar la guerra de Làmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colofó on vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament i va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar després a Mitilene i Làmpsac on va ensenyar durant 5 anys.
El 305 aC amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jardí", per estar situada al jardí de la seva casa d'Atenes. Va romandre a Atenes la resta de la seva vida.
1.Idees principals:
En aquest text, Carta a Meneceu, l'autor ens parla de l'equilibri qui hi ha d'haver entre els plaers i els dolors. Les persones perseguim els plaers i fugim dels dolors, però això no vol dir que tots els dolors s'hagin d'evitar ni que tots els plaers siguin elegibles.
2. Títol:
Equilibri entre plaers i dolors.
3.Anàlisi del text:
El text ens diu que triem allò que ens proporcioni un plaer i que evitem tot el que ens provoqui un dolor. Però això no vol dir que tots els dolors s'han d'evitar, perquè un dolor en un futur ens pot portar a un plaer. Així doncs el plaer és el principi i la culminació de la vida feliç, és a dir, que quan no tinguem més plaers deixarem de ser feliços. Per aixo en la vida em de calcular quins plaers són més intensos i duradors i quins tenen menys conseqüències doloroses.
4Comparació:
Aquest text parla de la teoria de la felicitat anomenada epicureisme. Aquesta teoria esta dins de l'hedonisme, aquest diu que la felicitat depen dels plaer i que ens ve donada a través de l'experiència. L'epicureisme el podem comparar amb l'utilitarisme, encara que aquest també forma part del hedonisme són molt diferents. L'epicureisme busca el plaer individual i l'utilitarisme busca el major plaer per al major nombre de persones.
També poem comparar aquesta teoria amb l'eudemonisme. Aquest defensa que ser feliç es autorealitzar-se, és a dir, assolir les metes pròpies d'un ésser humà.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada