Activitat 40

- 06 de novembre 2010

Comentari Llibre IV de la República de Plató

1.Idees principals:


Aquest text és un diàleg entres Sòcrates i Glauco en que parlen sobre la temprança i la justícia. També ens parla de l’equilibri entre les diferents virtuts. Hem de ser amos de nosaltres mateixos, però alhora també en som esclaus.
2.Títol:

Amo esclau

3.Anàlisi:

Aquest text pertany al Llibre IV de la República de Plató i pertany a l’època de maduresa. En aquest text Sòcrates i Glauco debatesn sobre allò que necesita una ciutat, és a dir, justicia i temprança. Ens diu que el que hi ha de bo en mi domini allò dolent que hi ha en mi. La temprança és la virtut que ens dona domini sobre nosaltres mateixos, és a dir, ser amos de nosaltres mateixos, però se amos també comporta ser esclaus de nosaltres mateixos.




Activitat 39

-

Comentari del text 11 de Plató: Ciència (episteme) i opinió (doxa)


República, llibre V, 475e-476d.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Això mateix."


1.Idees principals:

En aquest text Plató ens mostra dos tipus de persones : les que no poden arribar al món intel·ligible  només coneixen les coses que participen en les idees i les que volen conèixer la veritat, arribar a la saviesa i al màxim coneixement, aquestes ultimes són els filòsofs.

2.Títol:

Arribar al coneixement

3.Anàlisi:

En aquest text que pertany a l’època de maduresa hi ha un debat entre Sòcrates i Glauco . En aquest text es parla dels filòsofs como aquells que desitgen trobar la veritat, volen arribar a la saviesa i conèixer el coneixement. Al final del text ens parla de les dues parta  del coneixement: la ciència i l’opinió.



Activitat 38

- 05 de novembre 2010

Comentari del text 8 de Plató: Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica.


Parmènides, 130b-c.

"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses queparticipen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança ensi mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a simateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres cosessimilars?-Sí -va dir.-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquellsque són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de l'aigua?-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a sicalia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé calia afirmar una altra cosa."



1.Idees principals:

En aquest text Parmènides representa el Plató vell i Sòcrates al Plató jove, Parmènides fa preguntes a Sòcrates i aquest és víctima d’una crítica al seu mètode. En aquest text Plató reflexiona sobre la seva teoria de les idees.

2.Títol:

Autocrítica de Plató

3.Anàlisi:

En aquest text  que pertany a l’època de vellesa , Plató és qüestiona la seva teoria de les idees utilitzant el mètode socràtic. Parmènides pregunta a Sòcrates si sap la diferència entre les idees en si mateixes  i les coses que participen en aquestes idees, i aquest li diu que si. Finalment Parmènides li pregunta a Sòcrates  sobre una idea en si mateixa de l’home, o del foc o del aigua, llavors és quan Sòcrates acorralat per Parmènides dubta i reflexiona sobre la seva teoria i és troba amb una forta crítica a aquesta.




Activitat 37

-

Símbols del mite de la caverna de Plató. 

EL MITE DE LA CAVERNA (text sencer del mite)

El mite de la caverna és una al·legoria, és el pas del món sensible al món intel·ligible. La llum: representa el món intel·ligible i la foscor el món sensible. El mur ens impedeix veure com és la realitat. Els presoners que estan a la caverna som tots nosaltres i estem lligats amb cadenes perquè els humans no tenim llibertat. Les cadenes són els lligams del cos, allò que ens lliga a la caverna i no ens deixa sortir. El foc que il·lumina la caverna és la llum del sol, la llum sensible. El sol és la idea de bé i aquest ho il·lumina tot. Les ombres del fons de la caverna són les coses del món sensible, els presoners creuen que són la realitat. L’alliberament del presoner significa l’inicií del procés d’alliberament de l’ànima, ja que aquest presoner surt a l’exterior de la caverna i contempla les meravelles, això representa que l’animà s’eleva al món intel·ligible. Les coses exteriors com la lluna que veurà el presoner que s’ha llibertat són les idees.

Activitat 36

-

Comentari text 5 de Plató: La naturalesa de les idees.


1.Idees principals:

Aquest text pertany al Fedó i és un diàleg entres Sòcrates i Cebes. Plató ens pregunta si la realitat sn si mateixa sens representa atots de la mateixa manera o de forma diferent. Així ens vol preguntar si admetem o no que hi ha algun canvi en la realitat.

2.Títol:

La realitat canvia o no?

3.Anàlisi:

Aquest text de Plató pertany a l’època de maduresa. És un diàleg entre Sòcrates i Cebes en el qual Plató utilitza el mètode socràtic perquè fa preguntes als seus interlocutors. El tema del text és l’ immortalitat de l’ànima. Els conceptes universals, les idees, tenen una diferència entre aquest món sensible i el món intel·ligible. Les coses del món sensible són contingents. És a dir, són però podien no haver estat i acabaran desapareixent, però les idees universals mai moriran. Cadascú pot veure la realitat a la seva manera, però el concepte de realitat és igual per a tots.

4.Comparació:

Plató defensa en el text la seva teoria de les idees, que segosn aquesta teoria existeix una veritat absoluta. La teoria de les idees de Plató és pot comparar amb l’ésser de Parmènides. També la via de l’opinió i la via de la veritat de Parmènides ens porten fins al món sensible i la teoria de les idees de Plató. El món sensible fa referència a la via de l’opinió i el món intel·ligible a la via de la veritat.

Activitat 35

- 04 de novembre 2010

Comentari del text 1 de Plató: La ignorància socràtica.


-Biografia de l'autor:


PLATÓ



1.Idees principals:

En aquest text de Plató el protagonista és Sòcrates i aquest volia saber qui era el més savi per això va anar a veure a uns homes els quals eren considerava savis i els va preguntar si creien que eren savis i van respondre que si. Llavors Sòcrates va demostrar que era més savi que ells i no per saber més, sinó per reconèixer que no sap res.

2.Títol:

És savi el que reconeix que no sap res.

3.Anàlisi:

Plató defensa el diàleg i en aquest text és veu reflectit quan fa preguntes als savis. Plató utilitza el mètode socràtic per demostrar a aquells que es creuen que són savi que en realitat no ho són. Per això fa una sèrie de preguntes a un interlocutor fins que al final aquest cau en un contradicció i admet la seva ignorància.

Activitat 34

- 01 de novembre 2010

Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes.


-Biografia dels autors:


EMPÈDOCLES

  
Atomistes:


LEUCIP



La filosofia de Empèdocles comença destacant la força d’unes paraules que tenen una existència individual, nascuda en una determinada societat i historia. Empèdocles idea una esfera a semblança de l’ésser rodó de Parmènides: aquesta esfera contenia els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) que són les arrels de tot.

Anaxàgores en canvi afirma que ‘’tot esta en tot’’, ja que tots els éssers humans és componen d’unes llavors que va anomenar homeomeries, Per això afirma ‘’Les coses és manifesten diferents entre elles i reben noms diferents segons la naturalesa de la cosa numèricament predomina’’. 

Els atomistes que destaquen són Demòcrit i Leucip. Demòcrit afegeix ,tenint en compte la concepció d’ésser de Parmènides, que tot ésser esta constituït per éssers infinits (àtoms) que no poden dividir-se més i amb els quals vol explicar el món de l’experiència, el naixement, la multiplicitat i la desaparició de les coses.


Activitat 33

- 29 d’octubre 2010

Comentari del text 7 de Parmènides


1.Idees principals:

En aquest text Parmènides defensa que l’esser és i el no ésser no és. L’ésser és etern, és a dir, no a nascut i tampoc por morir. Parmènides és pregunta que si l’ésser hagués sigut engendrat d’on hauria pogut sorgir. El no ésser no pot convertir-se en ésser perquè del no res no pot sortir res. 

2.Títol:

L’ésser i el no ésser

3.Anàlisi del text:

En aquest text Parmènides parla de l’ésser i del no ésser, és a dir, d’allò que és i d’allò que no és. Nega l’existència del no ésser perquè del no res no pot sortir res, també afirma que l’ésser és etern i immutable, llavors no ha estat creat ni tampoc desapareixerà. En el text apareixen les característiques de l’ésser segons Parmènides: l’ésser és etern, és present continu, immòbil i és únic i homogeni. 

4.Comparació:

Podem comparar-ho amb Heràclit, però encara que tots dos defensen un monisme tenen idees diferents. Parmènides defensa un monisme ontològic , nega el canvi i l’existència del no ésser i afirma que l’ésser és etern i immutable. En canvia Heràclit defensa un monisme dinàmic i s’oposa a Parmènides afirmant que tot canvia i res és mante perquè tot flueix, defensa que n’hi ha una sola realitat i aquesta canvia.

Activitat 32

-


Heràclit i Parmènides

-Biografia dels autors:

PARMÈNIDES


HERÀCLIT


1.Idees principals:

La idea d’ Heràclit és que el cosmos no va ser creat per un déu perquè el cosmos és etern, és a dir, sempre a estat i serà. Creu que el principi de totes les coses, és a dir, l’arkhé és el foc segons Heràclit tot segueix una raó universal ‘’logos’’. En canvi la idea de Parmènides és que tot el que és pot dir i pensar ha d’existir (ha de ser), Parmènides diu que no existeix el canvi.

2.Títol:

El cosmos és immutable o canvia?

3. Anàlisi del text:

Heràclit defens la lluita de contraris i també que tot canvia i res no és mante, ja que segons ell tot flueix. La teoria d’ Heràclit és un monisme dinàmic, és a dir, que n’hi ha una única realitat i aquesta canvia. El que no canvia en el canvi és el logos, la raó universal. El foc simbolitza el canvi i és el principi de totes les coses (l’arkhé) segons Heràclit: ‘’El cosmos és com un foc que s’encén i s’apaga’’. En canvi Parmènides defensa que no existeix el canvi i nega la pluralitat, diu: Hi a un sol ésser i aquest no canvia. La seva teoria és un monisme ontològic i Segons Parmènides l’ésser evoluciona i segueix un camí, també crítica la lluita de contraris d’ Heràclit.

Activitat 31

- 28 d’octubre 2010

Fragment d'Anaximandre

-Biografia de l'autor:


Anaximandre

1. Idees principals:

En aquest fragment del filòsof Anaximandre, l’autor parla de l’ordre del temps on relaciona el naixement amb la destrucció, és a dir la vida amb la mort, com si es tractés d’un cicle continu. També considera que s’ha de fer front a un desordre provocat per l’home a causa de les seves injustícies.

2.Títol:
El principi de tot: l'ápeiron

3. Anàlisi del text:

Anaximandre parla de què existeix un ordre en la realitat i que la vida i la mort formen part d’un procés. Un procés en que el punt d’inici és el mateix que el punt fina, tot és un procés continu. L'autor utilitza el terme ápeiron per designar el principi i element de totes les coses, és a dir, l'arkhé. L'ápeiron és el que conté la causa del naixement i de la destrucció del món. També ens diu que al llarg de la vida, l’home viu injustícies i retribucions que s’han de fer front.

NOU CURS (2 Batxillerat)

- 01 d’octubre 2010

Activitat 30

- 02 de juny 2010

PowerPoint tema 11: 
La construcció filòsofica de la ciutadania

La construcció filosòfica de la ciutadania
View more presentations from carla.

Activitat 29

- 30 de maig 2010


Definicions tema 10

Virtut: capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre.

Intel·lectualisme moral (Sòcrates): Posició de qui coneix la virtut i obra segons ella. Identifica el saber amb la virtut.

Eudemonisme: teoria que identifica el bé moral amb la felicitat i aquesta amb a la autorealització, és a dir, assolir les pròpies metes d'un ésser humà. 

Hedonisme: ser feliç es experimentar plaers i fugir dels dolors, identifica el bé moral amb el plaer.

Felicitat (Aristòtil): aconseguir el bé suprem i desenvolupar la capacitat intel·lectual.

Virtut moral: el terme mitja entre dos extrems un per excés i l'altre per defecte.

Apatia: capacitat d'una persona de no deixar-se influir pels altres.

Simpatia: capacitat de saber posar-se en el lloc de l'altre.

Utilitarisme: teoria que té com a principi ètic arribar al major grau de felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica de plaers: teoria que defensa que als plaers es poden mesurar per quantitat no per qualitat.

Ètica deontològica: teoria ètica que defensa que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.

Imperatiu hipotètic:  són consells d'una raó prudencial i calculadora.

Imperatiu categòric: són ordres morals.

Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fi i no com un mitja.

Intuicionisme dels valors: Els valors es capten d'una facultat anomenada intuïció emocional.



Activitat 28

-

Comentari pàg 197: Càlcul dels plaers i els dolors.

-Resum de la vida de l'autor:

Fitxer:Epicurus Louvre.jpg
Epicur, tot i que nasqué a Samos era fill d'un atenenc de nom Neocles. Va viure a Samos fins als 18 anys, desprès se'n va anar a Atenes. Deixeble de Nausífanes fou seguidor de Demòcrit. Quan va esclatar la guerra de Làmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colofó on vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament i va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar després a Mitilene i Làmpsac on va ensenyar durant 5 anys. 

El 305 aC amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jardí", per estar situada al jardí de la seva casa d'Atenes. Va romandre a Atenes la resta de la seva vida.

1.Idees principals:

En aquest text, Carta a Meneceu, l'autor ens parla de l'equilibri qui hi ha d'haver entre els plaers i els dolors. Les persones perseguim els plaers i fugim dels dolors, però això no vol dir que tots els dolors s'hagin d'evitar ni que tots els plaers siguin elegibles.

2. Títol:

Equilibri entre plaers i dolors.

3.Anàlisi del text:

El text ens diu que triem allò que ens proporcioni un plaer i que evitem tot el que ens provoqui un dolor. Però això no vol dir que tots els dolors s'han d'evitar, perquè un dolor en un futur ens pot portar a un plaer. 
Així doncs el plaer és el principi i la culminació de la vida feliç, és a dir, que quan no tinguem més plaers deixarem de ser feliços. Per aixo en la vida em de calcular quins plaers són més intensos i duradors i quins tenen menys conseqüències doloroses.

4Comparació:

Aquest text parla de la teoria de la felicitat anomenada epicureisme. Aquesta teoria esta dins de l'hedonisme, aquest diu que la felicitat depen dels plaer i que ens ve donada a través de l'experiència. L'epicureisme el podem comparar amb l'utilitarisme, encara que aquest també forma part del hedonisme són molt diferents. L'epicureisme busca el plaer individual i l'utilitarisme busca el major plaer per al major nombre de persones.

 També poem comparar aquesta teoria amb l'eudemonisme. Aquest defensa que ser feliç es autorealitzar-se, és a dir, assolir les metes pròpies d'un ésser humà.

Activitat 27

-

Com concebries la teva felicitat?


Cadascú és feliç a la seva manera. Jo per concebre la meva felicitat em conformaria amb poca cosa, ja que jo soc una persona conformista i que per ser feliç no necessito moltes coses. Per mi ser feliç es tenir una família que m'estimi, amics de veritat que m'escoltin i m'ajudin quan els necessito, és a dir, estar envoltada de la gent més important i a la que més estimo.


Per ser feliç no cal tenir molts diners, sempre es diu que els diners no donen la felicitat, i aquesta frase té tota la raó. Perquè vols tenir molts diners si no tens gent que t'estima? 




Activitat 26

-

Preguntes sobre Jean Paul Sartre


1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat absoluta

3.On va estudiar?
École normale Superior, a París.


4.Nom de la seva dona
Simone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl


6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria no haver existit.

7.Quin és el títol de la seva primera novel·la important?
La nàusea

8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre?
No, l'ésser humà és el que li dona sentit a l'existència.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?

10.Titol de la revista de Sartre.
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix (és un filòsof ateu)

12.Que significa que l'infern son els altres?
Que sempre estem exposats a la mirada de l'altre.

13.Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
Al 1964, donant-li aquest premi el perdonaven els pecats i ell el va rebutjar perquè no li tenien que perdonar res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè volia lluitar contra l'opossició de l'estat.

16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
Le cause de peuple.

17.Que significa la revolució perpètua?
Revolució constant

18.Que opinava sobre el terrorisme?
Era la bomba atòmica dels pobres

19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Pensar contra tot allò que has après, i posar en dubte tot allò que has rebut.

20.Que significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que era el guia moral de la població


Activitat 25

-

Redacció tira còmica Mafalda
                                                                                                                  
Tothom s'ha preguntat alguna vegada: Que podria fer per ser feliç? Aquesta es una qüestió que té diferents respostes, ja que cadascú des del seu punt de vista té una manera diferent de ser feliç, i així concebre la seva felicitat. 



En aquesta tira còmica la Mafalda busca la seva felicitat i en entrar a la botiga li pregunta al botiguer si li pot ser la clau de la felicitat, i aquest li pregunta si en té el model, ja que no li pot fer una copia de la clau sense al model original. 

Així podem dir que tots busquem la nostra felicitat, o com fa la Mafalda la clau de la felicitat, però ningú ens pot donar aquesta clau perquè no existeix. Perquè tu ets l'amo de la teva pròpia vida, i això vol dir que tu has de trobar la manera de poder ser feliç.




Activitat 24

-

Definicions tema 9


Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar ja que ens venen de neixement .

Inmoral: no sap escollir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal


File:Four temperament b.PNGResponsabilitat: la capacitat que té l'home de respondre dels seus actes.

Llibertat externa: caracteritzada per la manca de coacció externa.

Llibertat interna: és caracteritza per la manca de coacció interna.

Condicionament: no és te llibertat absoluta però es té la llibertat suficient per saber ser responsable dels propis actes.

Raó universal: la llei que regeix l’univers.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat. Per tant la nostra llibertat és mínima.

Monisme fisicalista: un tipus de determinisme científic que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica de cadascun les causes de totes les nostres actuacions.

Indeterminisme: l'ésser humà es lliure i fonamentalment no està determinat.

Volició: un acte de la voluntat.

Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència

Autonomia moral: quan ens donem a nosaltres mateixos la llei moral

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes per les conseqüències que poden comportar vulnerar-les.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis de la societat. Fem el que diu el grup social.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.

Ètica de la cura o l'atenció: tenir compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entorn per deixar el món tan habitable com el que nosaltres hem trobat.

Activitat 23

- 29 de maig 2010

Pàg 189: Un dilema hipotètic

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.



Després de llegir atentament aquest text respon les preguntes:
-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? Encara que robar es moralment dolent, crec que Heinz ha de robar el medicament perquè és la seva dona i l'estima i si moris Heinz es sentiria culpable per no haver fet res per ella.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? Heinz robaria per algú al que ell estimés, però en el casa de la seva dona es diferent perquè pot ser ara no l'estima però en un passat si l'estima i per això es va casar amb ella,així que crec que l'hauria de robar. És Heinz responsable del qui li passi a la seva dona? Per què o per què no? si no fa res i ella acaba morint ell en serà responsable per no haver ajudat a la seva dona.

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no? si perquè es la seva dona i encara que no l'estimi i en el cas que visquessin junts hi hauria un vincle d'afecte.

-Si suposem que la persona malalta no es la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? no ho robaria perquè robar es un delicte i et poden condemnar a la presó, i no s'arriscarà a robar i anar a la presó només per un estrany.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas? sempre hi quan es compleixi la llei. Encara que sempre es diu que el fi no justifica els medis, però salvar la vida d'una altre persona es una excepció.

-El fet que Heinz robi va en contra de la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei? Robar es moralment dolent, però en el cas de salvar la vida d'una persona crec que no ho és. Crec que la gent hauria de fer tot el possible per no anar en contra de la llei


                                                                     

Activitat 22

-

Comentari pàg 183: L'home, artífex de la seva pròpia vida.


-Resum de la vida de l'autor:

Nascut al Còrdova, fou el segon fill d'Hèlvia i Marc Anneu Sèneca.La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. L'any 41, l'esposa de Claudi, convens el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb. Passà aquest exili ocupat en l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill. Després de l'assassinat de Claudi, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els primers cinc anys, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del seu prefecte. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà suïcidar-se.


1.Idees principals:

En aquest text De la vida bienaventurada l'autor defensa la independència absoluta de l'ésser humà i ens parla de com ser feliços. Declara que em de conservar el culte al cos i les aptituds de la naturalesa com coses que passen i que ens van donar a termini fix. Segons Sèneca: viure feliç es està d'acord amb la naturalesa.

2. Títol:

L'home condicionat per la natura

3.Anàlisi del text:

El text diu: ''Es el mateix viure benaventuradament que viure segons la naturalesa'', és a dir, que viure feliç és el mateix que viure segons la naturalesa i estar d'acord amb aquesta, ja que tot el que succeeix ha de succeir necessàriament. L'autor del text es estoic ja que diu que la natura no es pot controlar (determinisme cosmològic) i que no devem ser esclaus de les coses, és a dir, ser persones subjectives. Perquè l'home a d'assegurar els béns interns i no deixar-se corrompre pels béns externs, és a dir, els béns materials. Em de ser apàtics, forts, per no deixar-nos dominar ni influir per coses externes.


Activitat 21

-

Existeix el destí o som lliures?


Moltes vegades la gent per justificar les seves accions o errors diu que a estat cosa del destí. Però personalment crec que no existeix el destí perquè Déu ens va crear lliures, llavors això vol dir que som lliures de triar.


No podem dir que tot està predestinat perquè potser un dia en en sortir de casa i creuar el carrer un cotxe m'atropella. No podem dir que a estat el destí perquè potser aquell dia et lleves més tard o surt uns minuts desprès de casa i el cotxe no t'atropella.

Per això jo crec que som lliures perquè si et passa una desgracia no serà perquè el teu destí era que et passes, es perquè gas escollit alguna cosa i en conseqüència t'ha passat una desgracia.






Activitat 20

-

Pàg 154 exercici 1


Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.

Activitat 19

-




Pág 153 exercici 3

Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta. 

-Ningú no ha demostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam/ fal·laç

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen. Ad ignoratiam/ no fal·laç

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular/ no fal·laç

 -Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat. Ex populo/ no fal·laç

-No et fïis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem/fal·laç

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Ad hominem (tu quoque)/ no fal·laç

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi. Argument del pendent relliscós/ fal·laç

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Argument de la causa falsa/fal·laç



 

-

3r TRIMESTRE

Activitat 18

- 20 de febrer 2010

Comentari pàg 139: La cultura com activitat simbòlica.


-Resum de la vida de l'autor:

Ernest Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.

La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana) ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells.

Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).


1.Idees principals:

En aquest text l'autor parla sobre l'home i el seu entorn. L'home està sotmès a un món fisic, el qual incorpora elements culturals. També diu que tot el que tenim al nostre voltant, a la llarga, ens fa canviar de pensament.

2.Títol: 

La cultura com a símbol.

3.Anàlisi:
En el text l'autor diu que el llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part de l'univers, i formen els diversos fils que teixeixen la xarxa simbòlica. També diu que l'home no pot enfrontar-se amb aquesta realitat d'una manera inmediata perquè no pot veure-la, com si diguessim, cara a cara.


4.Comparació:
Aquest text és podria comparar amb els tres mons de Popper. El primer món, el físic, esta format per objectes materials. El segon món, el psiquic, està format per creences, valors, pensaments..etc) i per últim el món tres, són els productes culturals, que estan formats per la interracció entre el món 1 i el 2.

Subscriure's a: Missatges (Atom)