Activitat 25

- 30 de maig 2010

Redacció tira còmica Mafalda
                                                                                                                  
Tothom s'ha preguntat alguna vegada: Que podria fer per ser feliç? Aquesta es una qüestió que té diferents respostes, ja que cadascú des del seu punt de vista té una manera diferent de ser feliç, i així concebre la seva felicitat. 



En aquesta tira còmica la Mafalda busca la seva felicitat i en entrar a la botiga li pregunta al botiguer si li pot ser la clau de la felicitat, i aquest li pregunta si en té el model, ja que no li pot fer una copia de la clau sense al model original. 

Així podem dir que tots busquem la nostra felicitat, o com fa la Mafalda la clau de la felicitat, però ningú ens pot donar aquesta clau perquè no existeix. Perquè tu ets l'amo de la teva pròpia vida, i això vol dir que tu has de trobar la manera de poder ser feliç.




Activitat 24

-

Definicions tema 9


Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar ja que ens venen de neixement .

Inmoral: no sap escollir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal


File:Four temperament b.PNGResponsabilitat: la capacitat que té l'home de respondre dels seus actes.

Llibertat externa: caracteritzada per la manca de coacció externa.

Llibertat interna: és caracteritza per la manca de coacció interna.

Condicionament: no és te llibertat absoluta però es té la llibertat suficient per saber ser responsable dels propis actes.

Raó universal: la llei que regeix l’univers.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat. Per tant la nostra llibertat és mínima.

Monisme fisicalista: un tipus de determinisme científic que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica de cadascun les causes de totes les nostres actuacions.

Indeterminisme: l'ésser humà es lliure i fonamentalment no està determinat.

Volició: un acte de la voluntat.

Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència

Autonomia moral: quan ens donem a nosaltres mateixos la llei moral

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes per les conseqüències que poden comportar vulnerar-les.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis de la societat. Fem el que diu el grup social.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.

Ètica de la cura o l'atenció: tenir compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entorn per deixar el món tan habitable com el que nosaltres hem trobat.

Activitat 23

- 29 de maig 2010

Pàg 189: Un dilema hipotètic

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.



Després de llegir atentament aquest text respon les preguntes:
-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? Encara que robar es moralment dolent, crec que Heinz ha de robar el medicament perquè és la seva dona i l'estima i si moris Heinz es sentiria culpable per no haver fet res per ella.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? Heinz robaria per algú al que ell estimés, però en el casa de la seva dona es diferent perquè pot ser ara no l'estima però en un passat si l'estima i per això es va casar amb ella,així que crec que l'hauria de robar. És Heinz responsable del qui li passi a la seva dona? Per què o per què no? si no fa res i ella acaba morint ell en serà responsable per no haver ajudat a la seva dona.

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no? si perquè es la seva dona i encara que no l'estimi i en el cas que visquessin junts hi hauria un vincle d'afecte.

-Si suposem que la persona malalta no es la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? no ho robaria perquè robar es un delicte i et poden condemnar a la presó, i no s'arriscarà a robar i anar a la presó només per un estrany.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas? sempre hi quan es compleixi la llei. Encara que sempre es diu que el fi no justifica els medis, però salvar la vida d'una altre persona es una excepció.

-El fet que Heinz robi va en contra de la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei? Robar es moralment dolent, però en el cas de salvar la vida d'una persona crec que no ho és. Crec que la gent hauria de fer tot el possible per no anar en contra de la llei


                                                                     

Activitat 22

-

Comentari pàg 183: L'home, artífex de la seva pròpia vida.


-Resum de la vida de l'autor:

Nascut al Còrdova, fou el segon fill d'Hèlvia i Marc Anneu Sèneca.La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. L'any 41, l'esposa de Claudi, convens el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb. Passà aquest exili ocupat en l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill. Després de l'assassinat de Claudi, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els primers cinc anys, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del seu prefecte. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà suïcidar-se.


1.Idees principals:

En aquest text De la vida bienaventurada l'autor defensa la independència absoluta de l'ésser humà i ens parla de com ser feliços. Declara que em de conservar el culte al cos i les aptituds de la naturalesa com coses que passen i que ens van donar a termini fix. Segons Sèneca: viure feliç es està d'acord amb la naturalesa.

2. Títol:

L'home condicionat per la natura

3.Anàlisi del text:

El text diu: ''Es el mateix viure benaventuradament que viure segons la naturalesa'', és a dir, que viure feliç és el mateix que viure segons la naturalesa i estar d'acord amb aquesta, ja que tot el que succeeix ha de succeir necessàriament. L'autor del text es estoic ja que diu que la natura no es pot controlar (determinisme cosmològic) i que no devem ser esclaus de les coses, és a dir, ser persones subjectives. Perquè l'home a d'assegurar els béns interns i no deixar-se corrompre pels béns externs, és a dir, els béns materials. Em de ser apàtics, forts, per no deixar-nos dominar ni influir per coses externes.


Activitat 21

-

Existeix el destí o som lliures?


Moltes vegades la gent per justificar les seves accions o errors diu que a estat cosa del destí. Però personalment crec que no existeix el destí perquè Déu ens va crear lliures, llavors això vol dir que som lliures de triar.


No podem dir que tot està predestinat perquè potser un dia en en sortir de casa i creuar el carrer un cotxe m'atropella. No podem dir que a estat el destí perquè potser aquell dia et lleves més tard o surt uns minuts desprès de casa i el cotxe no t'atropella.

Per això jo crec que som lliures perquè si et passa una desgracia no serà perquè el teu destí era que et passes, es perquè gas escollit alguna cosa i en conseqüència t'ha passat una desgracia.






Activitat 20

-

Pàg 154 exercici 1


Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.

Activitat 19

-




Pág 153 exercici 3

Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta. 

-Ningú no ha demostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam/ fal·laç

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen. Ad ignoratiam/ no fal·laç

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular/ no fal·laç

 -Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat. Ex populo/ no fal·laç

-No et fïis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem/fal·laç

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Ad hominem (tu quoque)/ no fal·laç

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi. Argument del pendent relliscós/ fal·laç

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Argument de la causa falsa/fal·laç



 

-

3r TRIMESTRE

Subscriure's a: Missatges (Atom)