Comentari de text pàg 43: Veritat, realitat i concordança.
-Resum de la vida de l'autor:
Martin Heidegger va nèixer a Meßkirch (Alemanya) el 26 de setembre del 1889 i va morir a Todtnauberg (Alemanya) el 26 de maig del 1976, fou un filòsof alemany. Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.
Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
1. Idees principals:
En aquest text s’explica la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança. L’autor ens defineix la veritat com una cosa que fa que quelcom sigui cert, però això si quelcom no es cert tampoc es veritat, ja que llavors només es una aparença.
2. Títol:
Què és cert i que es veritat?
3. Anàlisi:
En aquest text l’autor ens planteja la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança entre les dues, ja que sovint confonem el significat d’aquests dos conceptes. L’objectiu de la veritat és obtenir resultats certs, per això moltes vegades s’utilitza la paraula veritat per dir que allò que nosaltres percebem amb els nostres ulls és del tot cert, quan en realitat no podem estar segurs de saber que és veritat.
El problema es poder afirmar la veritat dels nostres enunciats i la nostra certesa sobre aquesta veritat, per això s’estableixen criteris per establir la Veritat del nostres coneixement.
4. Comparació:
La fenomenologia que és el model explicatiu del coneixement que trobem reflectit en aquest text. És el punt mig entre el realisme i l’idealisme.El text el podem comparar amb diferents models explicatius del coneixement.
El realisme és altre model explicatiu que va ser ideat per Aristòtil, aquest considera que una cosa pot ser real independentment del subjecte, perquè els ésser humans podem captar i conèixer la realitat però això no l’altera ni la modificar.Ho podem comparar també amb l’idealisme que es tot el contrari al realisme, són models completament contraris. El realisme defensa que la realitat existeix independentment del subjecte que la coneix. Però en canvi l’idealisme defensa to el contrari, és a dir, que la realitat no pot existir independentment del subjecte, ja que no te sentit parlar de la realitat si no n’hi ha subjecte.
2. Títol:
Què és cert i que es veritat?
3. Anàlisi:
En aquest text l’autor ens planteja la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança entre les dues, ja que sovint confonem el significat d’aquests dos conceptes. L’objectiu de la veritat és obtenir resultats certs, per això moltes vegades s’utilitza la paraula veritat per dir que allò que nosaltres percebem amb els nostres ulls és del tot cert, quan en realitat no podem estar segurs de saber que és veritat.
El problema es poder afirmar la veritat dels nostres enunciats i la nostra certesa sobre aquesta veritat, per això s’estableixen criteris per establir la Veritat del nostres coneixement.4. Comparació:
La fenomenologia que és el model explicatiu del coneixement que trobem reflectit en aquest text. És el punt mig entre el realisme i l’idealisme.El text el podem comparar amb diferents models explicatius del coneixement.
El realisme és altre model explicatiu que va ser ideat per Aristòtil, aquest considera que una cosa pot ser real independentment del subjecte, perquè els ésser humans podem captar i conèixer la realitat però això no l’altera ni la modificar.Ho podem comparar també amb l’idealisme que es tot el contrari al realisme, són models completament contraris. El realisme defensa que la realitat existeix independentment del subjecte que la coneix. Però en canvi l’idealisme defensa to el contrari, és a dir, que la realitat no pot existir independentment del subjecte, ja que no te sentit parlar de la realitat si no n’hi ha subjecte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada