Més enllà del pensament...

Comentari de text pàg 93: Verificació i falsació. 

-Resum vida de l’autor:

Karl Popper va ser un filòsof de la ciència britànic, d'origen austríac, famós per la seva teoria del mètode científic i per la seva crítica del determinisme històric. Va néixer a Viena i es va doctorar en filosofia per la universitat de la seva ciutat natal el 1928. Encara que no va ser membre de l'anomenada Escola de Viena, va simpatitzar amb la seva actitud científica, però va criticar alguns dels seus postulats. De 1937 a 1945 va exercir la docència a la Universitat de Canterbury (Nova Zelanda) i, més tard, a la Universitat de Londres. Va morir el 17 de setembre de 1994. La contribució més significativa de Popper a la filosofia de la ciència va ser la seva caracterització del mètode científic. En la seva Lògica de la investigació científica (1934), va criticar la idea prevalent que la ciència és, en essència, inductiva. Va proposar un criteri de comprovació que va denominar falsabilitat, per determinar la validesa científica, i va subratllar el caràcter hipotètic-deductiu de la ciència.

1. Idees principals: 

Aquest text de Karl Popper ens parla sobre la verificació i la falsació i també ens fa una crítica al Cercle de Viena, que son els que defensen l’inductisme. Popper estar en contra de l’inductisme perquè com be diu en el text es que les teories no has de ser verificades, han de ser falsades. I per això el que nosaltres afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar.

2.Titol: 

Enunciats singulars o universals? 

3.Anàlisi:

Popper i defensa el criteri de demarcació ( problema de Kant), que diu que perquè un enunciat sigui científic s’ha de poder refutar. Aquet criteri també defensa la separació entre el que pertany a la ciència i el que pertany a la pseudociència. L'autor està en contra del Cercle de Viena, ja que aquets defensen l’ inducció i aquesta és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars.