Activitat 18

- 20 de febrer 2010

Comentari pàg 139: La cultura com activitat simbòlica.


-Resum de la vida de l'autor:

Ernest Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.

La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana) ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells.

Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).


1.Idees principals:

En aquest text l'autor parla sobre l'home i el seu entorn. L'home està sotmès a un món fisic, el qual incorpora elements culturals. També diu que tot el que tenim al nostre voltant, a la llarga, ens fa canviar de pensament.

2.Títol: 

La cultura com a símbol.

3.Anàlisi:
En el text l'autor diu que el llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part de l'univers, i formen els diversos fils que teixeixen la xarxa simbòlica. També diu que l'home no pot enfrontar-se amb aquesta realitat d'una manera inmediata perquè no pot veure-la, com si diguessim, cara a cara.


4.Comparació:
Aquest text és podria comparar amb els tres mons de Popper. El primer món, el físic, esta format per objectes materials. El segon món, el psiquic, està format per creences, valors, pensaments..etc) i per últim el món tres, són els productes culturals, que estan formats per la interracció entre el món 1 i el 2.

Activitat 17

-

Definicions tema 6:

Animal cultural: L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural com són el llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: la base del liberalisme, cada ésser és únic i es propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): l'èsser humà és sociable per naturalesa, necessita la societta i la cultura per relitzar-se.

Estat de natura: estat previ a la societat.

Guerra de tots contra tots: pertany a la teoria de Hoobes. Lluita permanent amb els altres a causa d'un egoisme pròpi.

Antropologia cultural: ciència que estudia les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: és el procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: diferències dins d'una cultura motivades per l'edat, el nivell socioeconòmic, l'origen ètnic.. etc

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.


Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Aporofòbia: rebuig i menyspreu envers el pobre.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Nous moviments socials (NMS): una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.


.

Activitat 16

-

Pàg 133, exercici número 3.

-Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
És una persona amb relativisme cultural i també racista ja que no vol que hi hagi cap estranger al seu país.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. És una persona amb relativisme cultural que conserva els seus costums separant els del les altres cultures.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. Persona que defensa el relativisme cultural, ja que exclou als gitanos i no té interès en entra en contacte amb ells (marginació).

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
És una actitud racista pero concretament és tracta d’un cas d’aporofòbia, és a dir, odi envers el pobre.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Actitud racissta, però concretament és un cas de xenofòbia, és a dir, odi als estrangers.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Un cas de xovinisme, és a dir, superioritat de la seva ètnia per damunt de les altres (racisme). Té una actitud etnocentrista.

Activitat 14

- 19 de febrer 2010

Comentari pàg 130: La ciutat, font de civilització.

-Resum de la vida de l'autor:

Luis Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Lleida, Espanya, 1.940) és un escriptor espanyol. Va estudiar enginyeria i econòmiques a la Universitat de Barcelona i urbanisme a la de Berkeley (Estats Units). Va ser director de la Biblioteca Nacional d'Espanya i del Col·legi d'Espanya a París. 

Ha col.laborat amb diaris i revistes com El País, La Vanguardia, Ajoblanco, o (en l'actualitat) esportius comMundo Deportivo. Ha escrit tant en català com en català. També ha participat en el programa de televisió Carta blanca (programa de televisió) com a col.laborador d'Antonio Escohotado per abordar el tema de les drogues. (Vegeu enllaços externs). En el seu llibre Sobreviure a un gran amor sis vegades-Memòries-apareixen, al costat de la referència històrica i el context cultural, les parelles maritals de l'autor. 

1.Idees principals:

L'instrument civilitzador, segons el text, és la ciutat. L'home s'ha adequat i civilitzat a la civitas, és a dir, a la ciutat.

2.Títol:

La ciutat ens ha civilitzat.

3.Anàlisi:

El text explica que l'home civilitzat, és l'induvidu que s'ha educat gràcies a la civis, és a dir, a la ciutat. També ens diu que la ciutat ha estat l'instrument de la civilització i la seva existència assenyala a les zones més cultes sel món. Continua dient que la ciutat, cruïlla i dipòsit, és l'encreuament d'idees i el magatzem de mitjans. Conclou el text dient que de la ciutat neix la llibertat i l'invent.
4.Comparació:

Aquest text tracta de la teoria defensada per Rousseau i és pot comparar amb la teoria de Hobbes que defensa que l’home és salvatge per naturalesa.També tenim la teoria que defensa que l'ésser humà és sociable per naturalesa, aquesta és defensada sobretot per Aristòtil. Aquesta teoria diu que l'home necesita la societat i la cultura.

Activitat 15

-

Podem conviure amb altres cultures? 

Actualment en el món hi conviuen juntament moltes cultures, que encara estar dins del mateix territori son totalment diferents les unes de les altres, ja que els membres de cada cultura tenen diferents tradicions, celebracions, costums i forma de pensar. I nosaltres perquè aquesta convivència no ens afecti de manera negativa em de ser conscients de que no nomes existeix la nostra cultura, existeixen moltes, i que em de respectar-les, si volem que els membres d’altres cultures també respectin la nostra. Crec que tothom hauria d’esta informat del que passa cada dia al nostre planeta i també dels costums que tenen altres cultures, ja que si estem informats, podrem comprendre millor el punt de vista i la forma de pensar de les persones d’una cultura diferent a la nostra i així poder acceptar-les a elles i a la seva cultura dins de la nostra societat.

Activitat 13

-



Comentari pàg 129: La cultura com a manera de viure.

-Resum de la vida de l'autor:

Montague Francis Ashley Montagu (nascut a Israel Ehrenberg el 28 de juny de 1905, Londres, Gran Bretanya - va morir el 26 novembre 1999, Princeton, New Jersey), va ser un antropòleg nord-americà d'origen britànic i humanista, que va popularitzar temes com la raça i de gènere i la seva relació a la política i el desenvolupament. Va ser el ponent, el 1950, de la declaració de la UNESCO La qüestió de la cursa. Com un home jove que va canviar el seu nom a "Francis Montague Ashley Montagu" i se'n va anar per "Ashley Montagu" després de mudar-se a Estats Units.

1.Idees principals:
En aquest text l'autor parla de la cultura com una manera que tenim els éssers humans de situarnos al món.En el text es manifesten la cultura mental i la material. També ens diu que el mitjà de difusio de la cultura és el medi.

2.Títol:
La cultura ens situa al món.

3.Anàlisi:
El text defineix la cultura com la manera que té l'home de situar-se al món, com un mitjà que un grup d'éssers humans que ocupen un territori comú ha creat amb les seves idees, idiomes, eines...etc. La difusió de la cultura és fa a travès del medi i l'home és el que s'educa dins seu. El text fins i tot diu que la cultura no s'imposa, sinó que es un eixamplament de la vida, és a dir, que amplia la vida i la fa més plena.


4.Comparació:
El text el podem comparar amb la subcultura. Aquesta no discuteix la cultura però si que defensa que en cada cultura es pot parlar de subcultures, perquè les persones que hi participen en una cultura no la viuen de la mateixa manera. També poden comparar la cultura amb la contracultura, que és tot el contrari, ja que la contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica, és a dir la cultura majoritaria.

Activitat 12

-

Comentari de text pàg 93: Verificació i falsació. 

-Resum vida de l’autor:


Karl Popper va ser un filòsof de la ciència britànic, d'origen austríac, famós per la seva teoria del mètode científic i per la seva crítica del determinisme històric. Va néixer a Viena i es va doctorar en filosofia per la universitat de la seva ciutat natal el 1928. Encara que no va ser membre de l'anomenada Escola de Viena, va simpatitzar amb la seva actitud científica, però va criticar alguns dels seus postulats. De 1937 a 1945 va exercir la docència a la Universitat de Canterbury (Nova Zelanda) i, més tard, a la Universitat de Londres. Va morir el 17 de setembre de 1994. La contribució més significativa de Popper a la filosofia de la ciència va ser la seva caracterització del mètode científic. En la seva Lògica de la investigació científica (1934), va criticar la idea prevalent que la ciència és, en essència, inductiva. Va proposar un criteri de comprovació que va denominar falsabilitat, per determinar la validesa científica, i va subratllar el caràcter hipotètic-deductiu de la ciència.

1. Idees principals: 

Aquest text de Karl Popper ens parla sobre la verificació i la falsació i també ens fa una crítica al Cercle de Viena, que son els que defensen l’inductisme. Popper estar en contra de l’inductisme perquè com be diu en el text es que les teories no has de ser verificades, han de ser falsades. I per això el que nosaltres afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar.

2.Titol: 
Enunciats singulars o universals? 

3.Anàlisi:

Popper i defensa el criteri de demarcació ( problema de Kant), que diu que perquè un enunciat sigui científic s’ha de poder refutar. Aquet criteri també defensa la separació entre el que pertany a la ciència i el que pertany a la pseudociència. L'autor està en contra del Cercle de Viena, ja que aquets defensen l’ inducció i aquesta és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars.



Activitat 11

-

Definicions tema 2:


-Raó teòrica: aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon´és a dir, cap al coneixemnet de la realitat.
-Ultimitat: és una característica bàsica de la metafísica, que intenta arribar a les qüestions ultimes.
-Coneixement: activitat de conèixer i el resultat d'aquesta activitat..
-Creença: un grau del coneixement en el qual jo estic convençut que el que penso és veritat, però no puc demostrar-ho als altres.
-Interes emancipador:  interès del coneixement que segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.
-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.
-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.
-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.
-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.
-Noema: és l'bjecte de la conciència.
-Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització... que condicionen la nostra visió del món.
-Ignorància: un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre alguna cosa .
-Autoritat: criteri de la veritat quediu uqe una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en aquella matèria.
-Evidencia sensible: criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els meus sentits.
-Veritat com a correspondència (teoria): diu que es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es..
-Criteri contextual: res es cert o fals aïlladament sinó que totes les idees estan interconectades..
-Consens: és un acord entre diferents interlocutors sobre un determinat tema.
-Realitat contingent: aquella que es però que pot no ser i podria no haver estat.
-Realitat psíquica: la consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc
-Realitat virtual: és un conjunt de percepcions i sensacions que són generades amb ajuda d'un suport tècnic. Esa una aparença.
-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals) de Popper.

Activitat 10

-

7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.

- Un triangle equilàter. És real, perquè és una veritat universal.

- La mort. Sembla real, perquè no la coneixem.

- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Sembla real, perque és una realitat possible.

- Lara Croft. Sembla real però és un personatge fictici.

- Napoleó Bonaparte. Real perquè es conserven documents històrics.

- Un miratge. Sembla real, perquè és una il·lusió òptica

- Una flor de plàstic. Real, perquè la podem percebre amb els sentits

- El meu aprovat. Real, perquè és pot demostrar.

- La meva alegria per l'aprovat. Sembla realperò és una realitat psíquica.

- Els records de l'estiu. Reals, perquè són fets del nostre passat.

- El somni d'aquesta nit. Sembla real, perquè els somnis no els podem controlar.

- Els amics del xat. Sembla real, és una realitat virtual.

- La meva imatge en un mirall. És una aparença, ja que no és la meva veritable imatge, sinó que és el reflex d'aquesta.

- El que sento en veure una pel·lícula. Real perque es un sentiment que sentim..

- Una pel·lícula. Sembla real, en ficció. 

Activitat 9

-


Comentari de text pàg 43: Veritat, realitat i concordança.



-Resum de la vida de l'autor:
Martin Heidegger va nèixer a Meßkirch (Alemanya) el 26 de setembre del 1889 i va morir a Todtnauberg (Alemanya) el 26 de maig del 1976, fou un filòsof alemany.

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.

Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.

Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.

1. Idees principals:

En aquest text s’explica la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança. L’autor ens defineix la veritat com una cosa que fa que quelcom sigui cert, però això si quelcom no es cert tampoc es veritat, ja que llavors només es una aparença.

2. Títol:

Què és cert i que es veritat?

3. Anàlisi:

En aquest text l’autor ens planteja la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança entre les dues, ja que sovint confonem el significat d’aquests dos conceptes. L’objectiu de la veritat és obtenir resultats certs, per això moltes vegades s’utilitza la paraula veritat per dir que allò que nosaltres percebem amb els nostres ulls és del tot cert, quan en realitat no podem estar segurs de saber que és veritat.
El problema es poder afirmar la veritat dels nostres enunciats i la nostra certesa sobre aquesta veritat, per això s’estableixen criteris per establir la Veritat del nostres coneixement.

4. Comparació:

La fenomenologia que és el model explicatiu del coneixement que trobem reflectit en aquest text. És el punt mig entre el realisme i l’idealisme.El text el podem comparar amb diferents models explicatius del coneixement.

El realisme és altre model explicatiu que va ser ideat per Aristòtil, aquest considera que una cosa pot ser real independentment del subjecte, perquè els ésser humans podem captar i conèixer la realitat però això no l’altera ni la modificar.Ho podem comparar també amb l’idealisme que es tot el contrari al realisme, són models completament contraris. El realisme defensa que la realitat existeix independentment del subjecte que la coneix. Però en canvi l’idealisme defensa to el contrari, és a dir, que la realitat no pot existir independentment del subjecte, ja que no te sentit parlar de la realitat si no n’hi ha subjecte.                                                        

Activitat 8

-


Realisme o idealisme?

Des del meu punt de vista és més coherent el realisme, ja que és la posició del sentit comú. Amb el realisme podem conèixer les en si mateixes, tal com son. En canvi en l’ idealisme cada persona te els seus propis ideals i les seves pròpies idees, diferents de la resta de persones.
Nosaltres els ésser humans captem i podem arribar a conèixer la realitat, però això no l’altera ni la modifica. Així doncs la realitat existeix independentment del subjecte que la coneix, és a dir, les coses les coneixem tal com són, ja que podem arribar a la seva essència.
Per tant, si jo veig una taula se que existeix perquè la veig i se que és real. Però quan jo em mori aquesta taula no deixarà d’existir, jo no la veure més però l’altra gent si que la veurà, i això vol dir que existeix independentment de mi.


2n Trimestre

- 18 de febrer 2010

Subscriure's a: Missatges (Atom)