Més enllà del pensament...

Activitat 55

- 13 de maig 2011

Comentari de text de Mill: L'utilitarisme
Idees principals:

En aquest text Mill parla sobre l’ utilitarisme que es defensat per Bentham i ell mateix. Per a Bentham la felicitat estava vinculada a la quantitat de plaers, em canvi, per a Mill era més important la qualitat dels plaers. Per això és mes preferible ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet o és millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.

Títol: Principi d ‘utilitat

Anàlisi:

Per a Mill la felicitat es troba vinculada a la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat, per això diu que els plaers intel•lectuals són més importants que no els corporals. Per això afirma que és preferible ser ‘’una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet ‘’

Comparació:

Podem comparar el principi d’utilitat amb altres autors, com Bentham. Aquest afirmava que la felicitat estava vinculada a la quantitat de plaers, en canvi, per a Mill era més important la qualitat dels plaers.

La moral kantiana

- 10 d’abril 2011

La moral kantiana

View more presentations from carla.

Activitat 54

- 09 d’abril 2011

Diferències entre Kant i Aristòtil

Mentre que per a Kant la llei moral es defineix per la seva universalitat i necessitat, per Aristòtil la llei moral es defineix per la seva universalitat, però no per la seva necessitat. L'ètica kantiana es basa en un sol imperatiu categòric vàlid per a totes les circumstàncies possibles, i l'ètica d’ Aristòtil està formada per molts imperatius hipotètics. Una altre diferència entre ambdós autors és que per a Kant el compliment de la llei moral és un fi en si mateix, no un mitjà per a alguna cosa. Al contrari, per Aristòtil, la virtut és un mitjà per aconseguir la felicitat. Per tant, l'ètica aristotèlica és una ètica material i l'ètica kantiana és una ètica formal.

Activitat 53

Comentari de text de Hume: Sobre la moral

1. Idees principals:
En aquest text Hume ens parla sobre la seva moral, és a dir sobre la seva teoria emotivista. Segons Hume la moral està determinada per els sentiments i no per la raó, i reconeix que els humans tenim simpatia, és a dir, tenim la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre.

2. Títol: El sentiment moral

3. Anàlisi:

Hume, com a filòsof empirista, creu que la raó no guia les accions humanes, sinó que aquestes són guiades pels sentiments. Per tant, el centre de les distincions morals són els sentiments. Per tant, en les accions humanes intervenen els sentiments, excloent d’aquesta manera a la raó. A més, també intervé l’experiència sensible ja que a través d’aquesta o a través del contracte social, es pot catalogar els sentiments de “bons” o de “dolents”.

4. Comparació:

La moral de Hume és contraria a la moral de filòsofs antics com Plató i Aristòtil, que explicaven que el fonament de la moral era la raó humana. Per a Epicur, la felicitat també era l’objectiu últim de la acció humana. Tot i això, els tres filòsofs tenien maneres diferents d’arribar a aquest fi últim. En canvi, per a Hume, el fi últim sempre està relacionat amb un sentiment.

Activitat 52

Comentari de text de Hume: Anàlisi de causalitat

1. Idees principals:

En aquest text, Hume vol desmentir la teoria de la relació entre la causa i l’efecte. Ens diu que si que existeix aquest tipus de relació però que no es produeix sempre, és a dir, que no podem esbrinar el futur (l’efecte) basant-nos en el passat (la causa) perquè no sempre es deriva d’una causa un mateix efecte. I això és perquè aquesta relació forma part de les qüestions de fet, les quals depenen de l’experiència, i aquesta no ens dóna coneixement de coses certes, sinó de coses probables.

2.Títol: La probabilitat de la relació causa-efecte

3. Anàlisi:

El text anterior pertany a David Hume, en aquest defensa que la teoria de causa-efecte es certa, però que no sempre s’ha de produir. La relació entre causa i efecte es una qüestió de fet, cosa que fa que no sigui cert del tot sinó solament probable, ja que les qüestions de fet estàn lligades a l’experiència, i l’experiència sempre ens ofereix coneixements dels quals no podem estar segurs al cent per cent. Per això, no podem suposar el futur a través dels fets del passat:. A causa del costum, nosaltres suposem el futur a través dels fets del passat, és a dir, de l’experiència dels sentits, que és l’única que ens pot ensenyar les causes i els efectes i la seva conjunció constant, tot i que no necessària. Però amb la raó, que és l’única que ens pot produir coneixements certs, no podem assegurar el futur a través del passat, o sigui, que no podem suposar un efecte d’una causa. Per tant, la relació entre la causa i l’efecte és innecessària ja que el costum que prové de l’experiència, la qual ens proporciona creença i no podem estar segurs que d’una causa sorgeixi un mateix efecte.

4. Comparació:

La teoria de la relació entre la causa i l’efecte ja es tractada per altres filòsofs com Descartes. Mentre que el filòsof racionalista francès va afirmar la conjunció constant entre causa i efecte ja que estava comprovat per la raó, la qual ens ofereix un coneixement cert. En canvi, Hume defensa una conjunció innecessària entre la causa i l’efecte ja que aquesta relació està compresa amb l’experiència i aquesta ens proporciona creença, i no podem estar segurs que d’una mateixa causa sorgeixi un mateix efecte.

Activitat 51

Comentari de text de Hume: Relacions d'idees i qüestions de fet.

Idees principals:

Hume en aquest text diu que els objectes de la raó estan dividits en dues classes de sabers: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Qualsevol afirmació que és certa i no admet contradicció pertanyen al primer grup. En el segon grup trobem contradiccions perquè no tenim certesa de les cosses que provenen dels sentits.

Títol: Objectes de la raó

Anàlisi:

En aquest fragment de Hume, l’autor divideix els objectes de la raó en: les relacions d’idees i les qüestions de fet. En el primer grup trobem les matemàtiques i totes aquelles afirmacions certes i que no admeten contradicció. Posa l’ exemple d’un triangle, que aquest tingui tres angles demostra una relació entre el triangle i els seus angles. El segon grup són les qüestions de fet, aquestes si que admeten contradiccions. No tenim certesa, sinó probabilitat.

Comparació:

Podem comprar Hume amb Kant, aquest últim fa una divisió de judicis molt semblant a la que fa en aquest text Hume. També el podem comparar amb Descartes, aquest diu que els sentits no són fiables, en canvi, Hume creu que els sentits son fiables i això el fa caure en l’escepticisme.

Activitat 50

- 08 d’abril 2011

Comentari de text de Hume: Identitat personal

Idees principals:

En aquest text Hume crítica el racionalisme de Descartes. Aquest últim afirma que l’ànima és una successió de percepcions diferents mancades de identitat. Hume, en canvi, deia que la ment no és una substància en la qual pertanyen les percepcions, sinó que aquesta esta formada per percepcions.

Títol: crítica al racionalisme

Anàlisi:

En aquest text Hume diu que Descartes afirmaba que l’ànima és una sèrie de percepcions i que l’essència de la ment era el pensament, en canvi ,Hume deia que la ment no és una substància en la qual s’inhereixen les percepcions. També diu que no tenim idea de cap tipus de substància, perquè només tenim idees d’allò que prové d’alguna impressió i no hem tingut cap impressió de cap substància. Per això, la nostra idea de ment és la idea de percepcions particulars.

Comparació:

Tal com ja fa en el text, podem comparar el pensament de Hume amb Descartes. Descartes deia que existien dos tipus de substància: el jo i els cossos. En canvi Hume nega l’existència de la idea de substància. Podem dir que la critica de la substància de Locke és semblant a la de Hume tot i el dos autors estan en contra de la idea de substància de Leibniz.

- 07 d’abril 2011

3r Trimestre