Més enllà del pensament...

Els cossos són tal com els percebem?

Descartes primer demostra l'existència de Déu i desprès vol demostrar l'existència dels cossos. És pregunta quina és la causa de les dels cossos, nosaltres no podem ser la causa productora perquè només som coses pensadores i a vegades les idees sens presenten fins i tot en contra de la nostra voluntat. Per tant, han de provenir d'una substància diferent de mi mateix i en la qual estigui en acte tot allò que concebo que està en l'idea. Aquesta substància pot ser un Déu o alguna criatura més noble que els cossos. Déu m'ha donat una forta inclinació a pensar que les idees dels cossos provenen dels cossos. Com Déu és perfecte i no m'enganyaria he de creure que els cossos existeixen. 


Els cossos els percebem amb els sentits, però com diu Descartes les informacions que vinguin dels sentits s'han de prendre com a falsos, perquè estan subjectes a la incertesa i l'error. Les coses poden no existir malgrat la seva aparença de realitat, per tant no hi ha motius per considerar-les com a vàlides.

Comentari del text 5 de Descartes: Una altra formulació del cogito. 

1.Idees principals:

En aquest fragment, Descartes argumenta que els dubtes que sorgeixen a l’individu venen d’ell mateix i no necessàriament de Déu. Per tant pel pet de poder plantejar-se qualsevol qüestió ell és subjecte, encara que dependent d’un cos que coneix l’entorn mitjançant els sentits.

2.Títol: 

Comentari del text 3 de Descartes: Distinció entre el somni i la vigília.


1.Idees principals:
En aquest fragment de les Meditacions metafísiques, Descartes utilitza el dubte metòdic. Critica totes les opinions admeses com a vertaderes, ja que busca allò indubtable, i aquest és el punt de partida de la seva filosofia. El dubte te diferents parts, en aquest text fa referència a dues fases: dubtar del coneixement que ens arriba a traves dels sentits i els dubtes sobre la realitat.

2.Títol: L'indubtable dels somnis.

3.Anàlisi:

En aquest text Descartes fa referència del dubte metòdic, que esta lligat al mètode cartesià. Descartes critica radicalment les opinions admeses com a vertaderes fins a llavors es arribar a l'evidència, és a dir, allò indubtable, i aquest és el punt de partida de la seva filosofia. Primer l’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents.Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Tot seguit, Descartes mostra en el text el dubte sobre la realitat, quan estem somiant pensem que allò és real, i Descartes és pregunta si aquest món present fos un somni i les coses siguin imaginaries.

Comentari del text 1 de Descartes: Les regles del mètode.


Biografia de l'autor:


RENÉ DESCARTES


1.Idees principals:

En el fragment, Descartes exposa els quatre preceptes del coneixement: el primer, acceptar únicament allò clar i distint; el segon, dividir les dificultats i examinar-les; el tercer, ordenar els coneixements de simples a complexos; i el quart, enumerar-ho tot.

2.Títol: 

Comentari pàg 98: El temps va ser creat amb el món.

Comentari de la Carta a Meneceu.

Biografia de l'autor:

EPICUR

1.Idees principals: 

La carta anterior d’Epicur a Meneceu ens parla de que la filosofia és per totes les edats, tant per els joves com per als vells, i Epicur relaciona això amb la felicitat. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Afirma que no hem de témer a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi som i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.

2. Títol: Viure bé és viure feliç.

3. Comentari:

La Carta a Meneceu és un resum de les teories d’Epicur on ens parla de la vida, el plaer i la felicitat. Per tal de viure bé, s’ha de ser feliç .Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no mort ens ha d’afectar ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat .No em de patir la mort ja que segons Epicur quan nosaltres hi som la mort no hi és i quan nostres ja no i som la mort i és. El savi és aquell qui no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Els plaer són aquells que porten a l’inici i a la fi de viure feliç, per tant, viure és buscar aquests plaers. Però, també hem de saber escollir i trobar la moderació per què aquell plaer moderat és aquell plaer prudent. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Epicur considera que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament. Per tant, cal apostar sempre per la raó.
En conclusió, Epicur considera que les persones tenim l’oportunitat de filosofar al llarg de tota la nostra vida, però hem de viure feliçment i sabent controlar els nostres plaer i desitjos.

Comentari de text 15 d'Aristòtil: El moviment i la deducció del primer motor immòbil.

1.Idees principals:

En aquest text Aristòtil ens parla de l'existència d'un primer motor immòbil que està en acte, és a dir, sempre esta en moviment. Aquest motor no pot estar en potència i mou com a causa final.

2.Títol:

El moviment és etern.

3.Anàlisi:

Segons Aristòtil tot el que es mou es mogut per un altre diferent i així successivament, però com no podem arribar a l'infinit cal que hi hagi un primer motor immòbil, que mou sense ser mogut. Al llibre de la metafísica Aristòtil ens diu que: el primer motor immòbil està en acte pur,és a dir, no pot estar en potència i mou com a causa final.

4.Comparació:

La teoria defensada per Aristòtil en aquest text és pot comparar amb la del moviment de Zenó d'Elea. Mentre que Aristòtil defensa l'existència d'un primer motor immòbil basant-se en que tot el que es mou es mogut per alguna cosa i com no podem arribar a l'infinit ha d'existir un primer motor immòbil que mou sense ser mogut, Zenó d'Elea defensa que no existeix el moviment, ja que si volem passar de A fins a B haurem de passar per la meitat, i desprès per un altre meitat i així successivament, ja que l'espai es infinitament divisible. Com a conclusió no ens podem moure perquè per arribar a B hauriem de passar per infinites meitat.