Activitat 46

Comentari del text 5 de Descartes: Una altra formulació del cogito. 

1.Idees principals:

En aquest fragment, Descartes argumenta que els dubtes que sorgeixen a l’individu venen d’ell mateix i no necessàriament de Déu. Per tant pel pet de poder plantejar-se qualsevol qüestió ell és subjecte, encara que dependent d’un cos que coneix l’entorn mitjançant els sentits.

2.Títol: 


La veritat de l’existència

3.Anàlisi:

En el fragment, Descartes assegura que els homes no poden jutjar fets sense tenir el menor dubte. A més, Descartes, afegeix que el dubte és allò que porta l’home al pensament sense la necessària de l'intervenció d’un Déu. Per tant ell manifesta que si l’home vacil·la, en conseqüència pensa i això demostra la seva existència.
En el fragment l’autor assegura que hi ha un obstacle que impedeix a un mateix a arribar a aquesta conclusió donat a que hi ha un poder enganyós que consegueix persuadir sempre a l’individu per tal de que aquest no pensi que passa alguna cosa.


4.Comparació:
Podríem comparar aquesta teoria amb la de Plató, aquest defensava que les idees eren allò que realment existia i que desprès de la mort, la persona coneixia la veritat d'aquestes. Segons Plató la vida són les coses sensibles i l'experiència que donen un reflex fals del que es la realitat en si.

Per altra banda, la posició defensada per Descartes de que l’home existeix per que pensa es molt diferent de la de Sant Agustí el qual defensava que l'home té coneixement de les coses per l’ il·luminació de Déu, segons Sant Agustí el pensament ve donat per Déu.


0 comentaris:



Publica un comentari a l'entrada