Activitat 46

- 20 de febrer 2011

Comentari del text 5 de Descartes: Una altra formulació del cogito. 

1.Idees principals:

En aquest fragment, Descartes argumenta que els dubtes que sorgeixen a l’individu venen d’ell mateix i no necessàriament de Déu. Per tant pel pet de poder plantejar-se qualsevol qüestió ell és subjecte, encara que dependent d’un cos que coneix l’entorn mitjançant els sentits.

2.Títol: 


La veritat de l’existència

3.Anàlisi:

En el fragment, Descartes assegura que els homes no poden jutjar fets sense tenir el menor dubte. A més, Descartes, afegeix que el dubte és allò que porta l’home al pensament sense la necessària de l'intervenció d’un Déu. Per tant ell manifesta que si l’home vacil·la, en conseqüència pensa i això demostra la seva existència.
En el fragment l’autor assegura que hi ha un obstacle que impedeix a un mateix a arribar a aquesta conclusió donat a que hi ha un poder enganyós que consegueix persuadir sempre a l’individu per tal de que aquest no pensi que passa alguna cosa.


4.Comparació:
Podríem comparar aquesta teoria amb la de Plató, aquest defensava que les idees eren allò que realment existia i que desprès de la mort, la persona coneixia la veritat d'aquestes. Segons Plató la vida són les coses sensibles i l'experiència que donen un reflex fals del que es la realitat en si.

Per altra banda, la posició defensada per Descartes de que l’home existeix per que pensa es molt diferent de la de Sant Agustí el qual defensava que l'home té coneixement de les coses per l’ il·luminació de Déu, segons Sant Agustí el pensament ve donat per Déu.


Activitat 45

- 17 de febrer 2011

Comentari del text 3 de Descartes: Distinció entre el somni i la vigília.


1.Idees principals:
En aquest fragment de les Meditacions metafísiques, Descartes utilitza el dubte metòdic. Critica totes les opinions admeses com a vertaderes, ja que busca allò indubtable, i aquest és el punt de partida de la seva filosofia. El dubte te diferents parts, en aquest text fa referència a dues fases: dubtar del coneixement que ens arriba a traves dels sentits i els dubtes sobre la realitat.

2.Títol: L'indubtable dels somnis.

3.Anàlisi:


En aquest text Descartes fa referència del dubte metòdic, que esta lligat al mètode cartesià. Descartes critica radicalment les opinions admeses com a vertaderes fins a llavors es arribar a l'evidència, és a dir, allò indubtable, i aquest és el punt de partida de la seva filosofia. Primer l’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents.Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Tot seguit, Descartes mostra en el text el dubte sobre la realitat, quan estem somiant pensem que allò és real, i Descartes és pregunta si aquest món present fos un somni i les coses siguin imaginaries.


Activitat 44

- 15 de febrer 2011

Comentari del text 1 de Descartes: Les regles del mètode.


Biografia de l'autor:


RENÉ DESCARTES


1.Idees principals:

En el fragment, Descartes exposa els quatre preceptes del coneixement: el primer, acceptar únicament allò clar i distint; el segon, dividir les dificultats i examinar-les; el tercer, ordenar els coneixements de simples a complexos; i el quart, enumerar-ho tot.

2.Títol: 


Les regles del mètode cartesià.

3.Comentari:

Aquest fragment correspon a la segona part del Discurs del mètode. L’objectiu de Descartes era trobar allò indubtable, i per això s’ha d’oblidar de tot allò dubtós, encara que s’ha d’utilitzar el dubte metòdic. Per arribar a l’evidència cal passar per diferents fases i les regles han de ser poques, ell en parla de quatre: l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la revisió i l’enumeració.

El primer consisteix en no acceptar res com a vertader res que no coneguem amb claredat i distinció. L’evidència és allò que no té dubte.

El segon, l’anàlisi, és el procés que segueix la ment per arribar a les idees clares i distintes. Consisteix en dividir cada afirmació en les seves parts més simples, transformar allò complex en simple.

El tercer precepte és la síntesi. És l’oposat al segon, o sigui, transformar allò simple en complex. Aquest procés es fa mitjançant la deducció.

I per últim, la revisió i enumeració, que consisteix en fer una comprovació de l’anàlisi i de la síntesi i enumerar-lo tot per no deixar-nos res.

Activitat 43

- 10 de febrer 2011

Comentari pàg 98: El temps va ser creat amb el món.


Biografia de l'autor:


1.Idees principals:

Aquest text d'Agustí d'Hipona mostra la idea de la creació del món. L'autor afirma que Déu és un ésser immutable i omnipotent que no té canvis en el temps perquè ell és l'ésser més diví que va crear el temps, per tant diem que és atemporal ja que és l'etern.

2.Títol: 

Déu com a creador del temps

3.Comentari:

Aquest text és de l’obra Confessions de Sant Agustí d’Hipona i està dirigit a Déu i parla del temps i de la seva creació.
En el text Sant Agustí ens explica que el temps va ser creat per Déu alhora que va crear el món i per aquesta raó no podia haver fet cap altra gran obra ja que no existia el temps. A més Déu, ja que ha estat el creador del temps i existia abans que aquest existís, precedeix tots els temps passats amb l’excel•lència de la seva eternitat sempre present, com es diu en el text. Això vol dir que ell no té ahir ni demà, ni passat ni futur, perquè ell sempre viu en present
Amb tot això, Sant Agustí creu que el temps no és etern com a vegades sembla, sinó que ha estat creat; és una criatura que neix com a part de la creació de Déu. Aquesta manera de pensar, creient en la teoria creacionista, ens dóna a conèixer que aquest filòsof és cristià.



Activitat 42

- 07 de febrer 2011

Comentari de la Carta a Meneceu.

Biografia de l'autor:


EPICUR

1.Idees principals: 

La carta anterior d’Epicur a Meneceu ens parla de que la filosofia és per totes les edats, tant per els joves com per als vells, i Epicur relaciona això amb la felicitat. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Afirma que no hem de témer a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi som i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.

2. Títol: Viure bé és viure feliç.

3. Comentari:

La Carta a Meneceu és un resum de les teories d’Epicur on ens parla de la vida, el plaer i la felicitat. Per tal de viure bé, s’ha de ser feliç .Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no mort ens ha d’afectar ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat .No em de patir la mort ja que segons Epicur quan nosaltres hi som la mort no hi és i quan nostres ja no i som la mort i és. El savi és aquell qui no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Els plaer són aquells que porten a l’inici i a la fi de viure feliç, per tant, viure és buscar aquests plaers. Però, també hem de saber escollir i trobar la moderació per què aquell plaer moderat és aquell plaer prudent. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Epicur considera que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament. Per tant, cal apostar sempre per la raó.
En conclusió, Epicur considera que les persones tenim l’oportunitat de filosofar al llarg de tota la nostra vida, però hem de viure feliçment i sabent controlar els nostres plaer i desitjos.

Activitat 41

- 02 de febrer 2011

Comentari de text 15 d'Aristòtil: El moviment i la deducció del primer motor immòbil.

1.Idees principals:

En aquest text Aristòtil ens parla de l'existència d'un primer motor immòbil que està en acte, és a dir, sempre esta en moviment. Aquest motor no pot estar en potència i mou com a causa final.

2.Títol:

El moviment és etern.

3.Anàlisi:

Segons Aristòtil tot el que es mou es mogut per un altre diferent i així successivament, però com no podem arribar a l'infinit cal que hi hagi un primer motor immòbil, que mou sense ser mogut. Al llibre de la metafísica Aristòtil ens diu que: el primer motor immòbil està en acte pur,és a dir, no pot estar en potència i mou com a causa final.

4.Comparació:
La teoria defensada per Aristòtil en aquest text és pot comparar amb la del moviment de Zenó d'Elea. Mentre que Aristòtil defensa l'existència d'un primer motor immòbil basant-se en que tot el que es mou es mogut per alguna cosa i com no podem arribar a l'infinit ha d'existir un primer motor immòbil que mou sense ser mogut, Zenó d'Elea defensa que no existeix el moviment, ja que si volem passar de A fins a B haurem de passar per la meitat, i desprès per un altre meitat i així successivament, ja que l'espai es infinitament divisible. Com a conclusió no ens podem moure perquè per arribar a B hauriem de passar per infinites meitat.

2n Trimestre

- 01 de febrer 2011

Subscriure's a: Missatges (Atom)