Comentari de text:
Ludwig Josef Johann Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Quan abandoni als seus avis paterns va deixar el judaisme per a convertir-se al protestantisme, ell i la seva família es va mudar de Saxònia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro del Imperi austrohongarès. La mare de Ludwig es va convertir al catolicisme i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare, encara que en morir no va tenir un enterrament catòlic doncs mai va practicar el catolicisme. El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement. La seva obra ‘’De la certesa’’ correspon als apunts d'aquests últims temps. Les seves obres més importants són:
Tractatus Logico-Philosophicus ( Londres 1922).
Philosophical Investigations ( Òxford-Nova York 1956)
1.Idees principals:
Wittgenstein diu que la filosofia no és una teoria, és una activitat. La funció de la filosofia és aclarir el pensament i el llenguatge. Per tant, la filosofia donà com a resultat l’aclariment de les proposicions i dels pensaments.
2.Posa títol:
L’objecte de la filosofia.
3.Quina és la funció de la filosofia segons el text? Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta la frase subratllada.
La funció de la filosofia segons el text es acarar d’un amanera lògica els pensaments. Wittgenstein afirma que la filosofia es un activitat perquè de la teoria s’ocupa la ciència i el seu resultat es veure si les ‘’proposicions filosòfiques’’ tenen sentit. La frase subratllada diu que la filosofia a de ser precisa en el moment d’aclarir els pensaments , perque aquets no siguin confusos.
4.Quin mètode utilitza l’autor? Compara’l amb altres mètodes que has estudiat.
L’autor defensa el mètode analiticolingüístic perquè diu que la filosofia ha d’aclarir el llenguatge, perquè sinó les expressions que es plantegen són imprecises i confuses. En canvi el mètode racionalista combina l’ intuïció i la deducció, i explica deductivament tota la realitat. Un altre mètode amb el qual és pot comparar és el metode empirista, aquest mètode separa l’experiència de la raó i li dona més importància a la raó. També diu que els sentits són la porta d’entrada al coneixement, i el coneixement prové de l’experiència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada