Més enllà del pensament...

Comentari de text:

Ludwig Josef Johann Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Quan abandoni als seus avis paterns va deixar el judaisme per a convertir-se al protestantisme, ell i la seva família es va mudar de Saxònia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro del Imperi austrohongarès. La mare de Ludwig es va convertir al catolicisme i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare, encara que en morir no va tenir un enterrament catòlic doncs mai va practicar el catolicisme. El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement. La seva obra ‘’De la certesa’’ correspon als apunts d'aquests últims temps. Les seves obres més importants són:

Tractatus Logico-Philosophicus ( Londres 1922).

Philosophical Investigations ( Òxford-Nova York 1956)

1.Idees principals:

Wittgenstein diu que la filosofia no és una teoria, és una activitat. La funció de la filosofia és aclarir el pensament i el llenguatge. Per tant, la filosofia donà com a resultat l’aclariment de les proposicions i dels pensaments.

2.Posa títol:

L’objecte de la filosofia.

3.Quina és la funció de la filosofia segons el text? Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta la frase subratllada.

La funció de la filosofia segons el text es acarar d’un amanera lògica els pensaments. Wittgenstein afirma que la filosofia es un activitat perquè de la teoria s’ocupa la ciència i el seu resultat es veure si les ‘’proposicions filosòfiques’’ tenen sentit. La frase subratllada diu que la filosofia a de ser precisa en el moment d’aclarir els pensaments , perque aquets no siguin confusos.

4.Quin mètode utilitza l’autor? Compara’l amb altres mètodes que has estudiat.

L’autor defensa el mètode analiticolingüístic perquè diu que la filosofia ha d’aclarir el llenguatge, perquè sinó les expressions que es plantegen són imprecises i confuses. En canvi el mètode racionalista combina l’ intuïció i la deducció, i explica deductivament tota la realitat. Un altre mètode amb el qual és pot comparar és el metode empirista, aquest mètode separa l’experiència de la raó i li dona més importància a la raó. També diu que els sentits són la porta d’entrada al coneixement, i el coneixement prové de l’experiència.

És el jo la primera veritat?

- No només hi ha un ‘’jo’’ , n’hi ha molts, perquè hi ha un ‘’jo’’ pera a cada persona que existeix. Cada persona es fa preguntes com: Qui soc? Perquè existim? ..etc. Aquestes preguntes ens fan pensar que el ‘’jo’ es la primera veritat però des del meu punt de vista crec que el jo no ho és.

Si ens posem a pensar, el nostre jo existeix perquè hi ha l’existència i l’existència existeix perquè existeix l’univers , és pot dir que tot es una gran cadena. I d’aquesta cadena podem deduir que si l’univers no s’hagués creat no hi hauria existència, i en conclusió no existiria cap ‘’jo’’.

També es pot relació la primera veritat amb la realitat, perquè nosaltres no sabem del tot cert que el que estem vivint cada dia es real o no, perquè pot ser que tot el que vivim sigui un somni. Però aquesta hipòtesi no es pot verificar, perquè en el moment en el que ens preguntem si això es real o no estem pensant, i si estem pensant vol dir que el que estem vivint es real.

-Diferències entre el mètode de les ciències naturals i el mètode de les ciències socials:

El mètode de les ciències naturals rep el nom de mètode hipoteticodeductiu, ja que conté moments d’inducció i moments de deducció. En canvi l’objecte del mètode de les ciències socials és la realitat social perquè el subjecte forma part de l’objecte d’estudi.

En el mètode de les ciències socials la capacitat de predicció i de generalització és menor que en el mètode de les ciències naturals, però la diversitat dels esdeveniments humans és major en les ciències socials.

El mètode de les ciències naturals apareix: la inducció completa (es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit) i la inducció incompleta ( es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles. El mètode de les ciències socials vol explicar i comprendre els fenòmens i esdeveniments.