Més enllà del pensament...

Comentari pàg 98: El temps va ser creat amb el món.

Comentari de la Carta a Meneceu.

Biografia de l'autor:

EPICUR

1.Idees principals: 

La carta anterior d’Epicur a Meneceu ens parla de que la filosofia és per totes les edats, tant per els joves com per als vells, i Epicur relaciona això amb la felicitat. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Afirma que no hem de témer a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi som i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.

2. Títol: Viure bé és viure feliç.

3. Comentari:

La Carta a Meneceu és un resum de les teories d’Epicur on ens parla de la vida, el plaer i la felicitat. Per tal de viure bé, s’ha de ser feliç .Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no mort ens ha d’afectar ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat .No em de patir la mort ja que segons Epicur quan nosaltres hi som la mort no hi és i quan nostres ja no i som la mort i és. El savi és aquell qui no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Els plaer són aquells que porten a l’inici i a la fi de viure feliç, per tant, viure és buscar aquests plaers. Però, també hem de saber escollir i trobar la moderació per què aquell plaer moderat és aquell plaer prudent. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Epicur considera que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament. Per tant, cal apostar sempre per la raó.
En conclusió, Epicur considera que les persones tenim l’oportunitat de filosofar al llarg de tota la nostra vida, però hem de viure feliçment i sabent controlar els nostres plaer i desitjos.

Comentari de text 15 d'Aristòtil: El moviment i la deducció del primer motor immòbil.

1.Idees principals:

En aquest text Aristòtil ens parla de l'existència d'un primer motor immòbil que està en acte, és a dir, sempre esta en moviment. Aquest motor no pot estar en potència i mou com a causa final.

2.Títol:

El moviment és etern.

3.Anàlisi:

Segons Aristòtil tot el que es mou es mogut per un altre diferent i així successivament, però com no podem arribar a l'infinit cal que hi hagi un primer motor immòbil, que mou sense ser mogut. Al llibre de la metafísica Aristòtil ens diu que: el primer motor immòbil està en acte pur,és a dir, no pot estar en potència i mou com a causa final.

4.Comparació:

La teoria defensada per Aristòtil en aquest text és pot comparar amb la del moviment de Zenó d'Elea. Mentre que Aristòtil defensa l'existència d'un primer motor immòbil basant-se en que tot el que es mou es mogut per alguna cosa i com no podem arribar a l'infinit ha d'existir un primer motor immòbil que mou sense ser mogut, Zenó d'Elea defensa que no existeix el moviment, ja que si volem passar de A fins a B haurem de passar per la meitat, i desprès per un altre meitat i així successivament, ja que l'espai es infinitament divisible. Com a conclusió no ens podem moure perquè per arribar a B hauriem de passar per infinites meitat.

Comentari Llibre IV de la República de Plató

1.Idees principals:

2.Títol:

Amo esclau

3.Anàlisi:

Aquest text pertany al Llibre IV de la República de Plató i pertany a l’època de maduresa. En aquest text Sòcrates i Glauco debatesn sobre allò que necesita una ciutat, és a dir, justicia i temprança. Ens diu que el que hi ha de bo en mi domini allò dolent que hi ha en mi. La temprança és la virtut que ens dona domini sobre nosaltres mateixos, és a dir, ser amos de nosaltres mateixos, però se amos també comporta ser esclaus de nosaltres mateixos.

Comentari del text 11 de Plató: Ciència (episteme) i opinió (doxa)


República, llibre V, 475e-476d.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Això mateix."

Comentari del text 8 de Plató: Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica.


Parmènides, 130b-c.

"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses queparticipen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança ensi mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a simateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres cosessimilars?-Sí -va dir.-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquellsque són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de l'aigua?-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a sicalia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé calia afirmar una altra cosa."

Símbols del mite de la caverna de Plató.