Un dolç comiat
Fa 15 anys
Activitat 40
Comentari Llibre IV de la República de Plató
1.Idees principals:
Aquest text és un diàleg entres Sòcrates i Glauco en que parlen sobre la temprança i la justícia. També ens parla de l’equilibri entre les diferents virtuts. Hem de ser amos de nosaltres mateixos, però alhora també en som esclaus.
2.Títol:
Amo esclau
3.Anàlisi:
Aquest text pertany al Llibre IV de la República de Plató i pertany a l’època de maduresa. En aquest text Sòcrates i Glauco debatesn sobre allò que necesita una ciutat, és a dir, justicia i temprança. Ens diu que el que hi ha de bo en mi domini allò dolent que hi ha en mi. La temprança és la virtut que ens dona domini sobre nosaltres mateixos, és a dir, ser amos de nosaltres mateixos, però se amos també comporta ser esclaus de nosaltres mateixos.
.jpg)
Amo esclau
3.Anàlisi:
Aquest text pertany al Llibre IV de la República de Plató i pertany a l’època de maduresa. En aquest text Sòcrates i Glauco debatesn sobre allò que necesita una ciutat, és a dir, justicia i temprança. Ens diu que el que hi ha de bo en mi domini allò dolent que hi ha en mi. La temprança és la virtut que ens dona domini sobre nosaltres mateixos, és a dir, ser amos de nosaltres mateixos, però se amos també comporta ser esclaus de nosaltres mateixos.
.jpg)
Activitat 39
Comentari del text 11 de Plató: Ciència (episteme) i opinió (doxa)
República, llibre V, 475e-476d.
"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Això mateix."
1.Idees principals:
En aquest text Plató ens mostra dos tipus de persones : les que no poden arribar al món intel·ligible només coneixen les coses que participen en les idees i les que volen conèixer la veritat, arribar a la saviesa i al màxim coneixement, aquestes ultimes són els filòsofs.
2.Títol:
Arribar al coneixement
3.Anàlisi:
En aquest text que pertany a l’època de maduresa hi ha un debat entre Sòcrates i Glauco . En aquest text es parla dels filòsofs como aquells que desitgen trobar la veritat, volen arribar a la saviesa i conèixer el coneixement. Al final del text ens parla de les dues parta del coneixement: la ciència i l’opinió.
Activitat 38
Comentari del text 8 de Plató: Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica.
Parmènides, 130b-c.
"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses queparticipen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança ensi mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a simateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres cosessimilars?-Sí -va dir.-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquellsque són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de l'aigua?-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a sicalia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé calia afirmar una altra cosa."
1.Idees principals:
En aquest text Parmènides representa el Plató vell i Sòcrates al Plató jove, Parmènides fa preguntes a Sòcrates i aquest és víctima d’una crítica al seu mètode. En aquest text Plató reflexiona sobre la seva teoria de les idees.
2.Títol:
Autocrítica de Plató
3.Anàlisi:
En aquest text que pertany a l’època de vellesa , Plató és qüestiona la seva teoria de les idees utilitzant el mètode socràtic. Parmènides pregunta a Sòcrates si sap la diferència entre les idees en si mateixes i les coses que participen en aquestes idees, i aquest li diu que si. Finalment Parmènides li pregunta a Sòcrates sobre una idea en si mateixa de l’home, o del foc o del aigua, llavors és quan Sòcrates acorralat per Parmènides dubta i reflexiona sobre la seva teoria i és troba amb una forta crítica a aquesta.
Activitat 37
Símbols del mite de la caverna de Plató.
EL MITE DE LA CAVERNA (text sencer del mite)
El mite de la caverna és una al·legoria, és el pas del món sensible al món intel·ligible. La llum: representa el món intel·ligible i la foscor el món sensible. El mur ens impedeix veure com és la realitat. Els presoners que estan a la caverna som tots nosaltres i estem lligats amb cadenes perquè els humans no tenim llibertat. Les cadenes són els lligams del cos, allò que ens lliga a la caverna i no ens deixa sortir. El foc que il·lumina la caverna és la llum del sol, la llum sensible. El sol és la idea de bé i aquest ho il·lumina tot. Les ombres del fons de la caverna són les coses del món sensible, els presoners creuen que són la realitat. L’alliberament del presoner significa l’inicií del procés d’alliberament de l’ànima, ja que aquest presoner surt a l’exterior de la caverna i contempla les meravelles, això representa que l’animà s’eleva al món intel·ligible. Les coses exteriors com la lluna que veurà el presoner que s’ha llibertat són les idees.
Activitat 36
Comentari text 5 de Plató: La naturalesa de les idees.
1.Idees principals:
Aquest text pertany al Fedó i és un diàleg entres Sòcrates i Cebes. Plató ens pregunta si la realitat sn si mateixa sens representa atots de la mateixa manera o de forma diferent. Així ens vol preguntar si admetem o no que hi ha algun canvi en la realitat.
2.Títol:
La realitat canvia o no?
3.Anàlisi:
Aquest text de Plató pertany a l’època de maduresa. És un diàleg entre Sòcrates i Cebes en el qual Plató utilitza el mètode socràtic perquè fa preguntes als seus interlocutors. El tema del text és l’ immortalitat de l’ànima. Els conceptes universals, les idees, tenen una diferència entre aquest món sensible i el món intel·ligible. Les coses del món sensible són contingents. És a dir, són però podien no haver estat i acabaran desapareixent, però les idees universals mai moriran. Cadascú pot veure la realitat a la seva manera, però el concepte de realitat és igual per a tots.
4.Comparació:
Activitat 35
Comentari del text 1 de Plató: La ignorància socràtica.
-Biografia de l'autor:
PLATÓ
1.Idees principals:
En aquest text de Plató el protagonista és Sòcrates i aquest volia saber qui era el més savi per això va anar a veure a uns homes els quals eren considerava savis i els va preguntar si creien que eren savis i van respondre que si. Llavors Sòcrates va demostrar que era més savi que ells i no per saber més, sinó per reconèixer que no sap res.
2.Títol:
És savi el que reconeix que no sap res.
3.Anàlisi:
Plató defensa el diàleg i en aquest text és veu reflectit quan fa preguntes als savis. Plató utilitza el mètode socràtic per demostrar a aquells que es creuen que són savi que en realitat no ho són. Per això fa una sèrie de preguntes a un interlocutor fins que al final aquest cau en un contradicció i admet la seva ignorància.
Activitat 34
Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes.
-Biografia dels autors:
EMPÈDOCLES
Atomistes:
LEUCIP
La filosofia de Empèdocles comença destacant la força d’unes paraules que tenen una existència individual, nascuda en una determinada societat i historia. Empèdocles idea una esfera a semblança de l’ésser rodó de Parmènides: aquesta esfera contenia els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) que són les arrels de tot.
Anaxàgores en canvi afirma que ‘’tot esta en tot’’, ja que tots els éssers humans és componen d’unes llavors que va anomenar homeomeries, Per això afirma ‘’Les coses és manifesten diferents entre elles i reben noms diferents segons la naturalesa de la cosa numèricament predomina’’.
Els atomistes que destaquen són Demòcrit i Leucip. Demòcrit afegeix ,tenint en compte la concepció d’ésser de Parmènides, que tot ésser esta constituït per éssers infinits (àtoms) que no poden dividir-se més i amb els quals vol explicar el món de l’experiència, el naixement, la multiplicitat i la desaparició de les coses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
