Més enllà del pensament...

Activitat 36

- 05 de novembre 2010

Comentari text 5 de Plató: La naturalesa de les idees.

1.Idees principals:

Aquest text pertany al Fedó i és un diàleg entres Sòcrates i Cebes. Plató ens pregunta si la realitat sn si mateixa sens representa atots de la mateixa manera o de forma diferent. Així ens vol preguntar si admetem o no que hi ha algun canvi en la realitat.

2.Títol:

La realitat canvia o no?

3.Anàlisi:

Aquest text de Plató pertany a l’època de maduresa. És un diàleg entre Sòcrates i Cebes en el qual Plató utilitza el mètode socràtic perquè fa preguntes als seus interlocutors. El tema del text és l’ immortalitat de l’ànima. Els conceptes universals, les idees, tenen una diferència entre aquest món sensible i el món intel·ligible. Les coses del món sensible són contingents. És a dir, són però podien no haver estat i acabaran desapareixent, però les idees universals mai moriran. Cadascú pot veure la realitat a la seva manera, però el concepte de realitat és igual per a tots.

4.Comparació:

Plató defensa en el text la seva teoria de les idees, que segosn aquesta teoria existeix una veritat absoluta. La teoria de les idees de Plató és pot comparar amb l’ésser de Parmènides. També la via de l’opinió i la via de la veritat de Parmènides ens porten fins al món sensible i la teoria de les idees de Plató. El món sensible fa referència a la via de l’opinió i el món intel·ligible a la via de la veritat.

Activitat 35

- 04 de novembre 2010

Comentari del text 1 de Plató: La ignorància socràtica.

-Biografia de l'autor:

PLATÓ

1.Idees principals:

En aquest text de Plató el protagonista és Sòcrates i aquest volia saber qui era el més savi per això va anar a veure a uns homes els quals eren considerava savis i els va preguntar si creien que eren savis i van respondre que si. Llavors Sòcrates va demostrar que era més savi que ells i no per saber més, sinó per reconèixer que no sap res.

2.Títol:

És savi el que reconeix que no sap res.

3.Anàlisi:

Plató defensa el diàleg i en aquest text és veu reflectit quan fa preguntes als savis. Plató utilitza el mètode socràtic per demostrar a aquells que es creuen que són savi que en realitat no ho són. Per això fa una sèrie de preguntes a un interlocutor fins que al final aquest cau en un contradicció i admet la seva ignorància.

Activitat 34

- 01 de novembre 2010

Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes.

-Biografia dels autors:

EMPÈDOCLES

ANAXÀGORES

Atomistes:

DEMÒCRIT

LEUCIP

La filosofia de Empèdocles comença destacant la força d’unes paraules que tenen una existència individual, nascuda en una determinada societat i historia. Empèdocles idea una esfera a semblança de l’ésser rodó de Parmènides: aquesta esfera contenia els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) que són les arrels de tot.

Anaxàgores en canvi afirma que ‘’tot esta en tot’’, ja que tots els éssers humans és componen d’unes llavors que va anomenar homeomeries, Per això afirma ‘’Les coses és manifesten diferents entre elles i reben noms diferents segons la naturalesa de la cosa numèricament predomina’’.

Els atomistes que destaquen són Demòcrit i Leucip. Demòcrit afegeix ,tenint en compte la concepció d’ésser de Parmènides, que tot ésser esta constituït per éssers infinits (àtoms) que no poden dividir-se més i amb els quals vol explicar el món de l’experiència, el naixement, la multiplicitat i la desaparició de les coses.

Activitat 33

- 29 d’octubre 2010

Comentari del text 7 de Parmènides

1.Idees principals:

En aquest text Parmènides defensa que l’esser és i el no ésser no és. L’ésser és etern, és a dir, no a nascut i tampoc por morir. Parmènides és pregunta que si l’ésser hagués sigut engendrat d’on hauria pogut sorgir. El no ésser no pot convertir-se en ésser perquè del no res no pot sortir res.

2.Títol:

L’ésser i el no ésser

3.Anàlisi del text:

En aquest text Parmènides parla de l’ésser i del no ésser, és a dir, d’allò que és i d’allò que no és. Nega l’existència del no ésser perquè del no res no pot sortir res, també afirma que l’ésser és etern i immutable, llavors no ha estat creat ni tampoc desapareixerà. En el text apareixen les característiques de l’ésser segons Parmènides: l’ésser és etern, és present continu, immòbil i és únic i homogeni.

4.Comparació:

Podem comparar-ho amb Heràclit, però encara que tots dos defensen un monisme tenen idees diferents. Parmènides defensa un monisme ontològic , nega el canvi i l’existència del no ésser i afirma que l’ésser és etern i immutable. En canvia Heràclit defensa un monisme dinàmic i s’oposa a Parmènides afirmant que tot canvia i res és mante perquè tot flueix, defensa que n’hi ha una sola realitat i aquesta canvia.

Activitat 32

Heràclit i Parmènides

-Biografia dels autors:

PARMÈNIDES

HERÀCLIT

1.Idees principals:

La idea d’ Heràclit és que el cosmos no va ser creat per un déu perquè el cosmos és etern, és a dir, sempre a estat i serà. Creu que el principi de totes les coses, és a dir, l’arkhé és el foc segons Heràclit tot segueix una raó universal ‘’logos’’. En canvi la idea de Parmènides és que tot el que és pot dir i pensar ha d’existir (ha de ser), Parmènides diu que no existeix el canvi.

2.Títol:

El cosmos és immutable o canvia?

3. Anàlisi del text:

Heràclit defens la lluita de contraris i també que tot canvia i res no és mante, ja que segons ell tot flueix. La teoria d’ Heràclit és un monisme dinàmic, és a dir, que n’hi ha una única realitat i aquesta canvia. El que no canvia en el canvi és el logos, la raó universal. El foc simbolitza el canvi i és el principi de totes les coses (l’arkhé) segons Heràclit: ‘’El cosmos és com un foc que s’encén i s’apaga’’. En canvi Parmènides defensa que no existeix el canvi i nega la pluralitat, diu: Hi a un sol ésser i aquest no canvia. La seva teoria és un monisme ontològic i Segons Parmènides l’ésser evoluciona i segueix un camí, també crítica la lluita de contraris d’ Heràclit.

Activitat 31

- 28 d’octubre 2010

Fragment d'Anaximandre

-Biografia de l'autor:

Anaximandre

1. Idees principals:

En aquest fragment del filòsof Anaximandre, l’autor parla de l’ordre del temps on relaciona el naixement amb la destrucció, és a dir la vida amb la mort, com si es tractés d’un cicle continu. També considera que s’ha de fer front a un desordre provocat per l’home a causa de les seves injustícies.

2.Títol:

El principi de tot: l'ápeiron

3. Anàlisi del text:

Anaximandre parla de què existeix un ordre en la realitat i que la vida i la mort formen part d’un procés. Un procés en que el punt d’inici és el mateix que el punt fina, tot és un procés continu. L'autor utilitza el terme ápeiron per designar el principi i element de totes les coses, és a dir, l'arkhé. L'ápeiron és el que conté la causa del naixement i de la destrucció del món. També ens diu que al llarg de la vida, l’home viu injustícies i retribucions que s’han de fer front.