Activitat 33

- 29 d’octubre 2010

Comentari del text 7 de Parmènides


1.Idees principals:

En aquest text Parmènides defensa que l’esser és i el no ésser no és. L’ésser és etern, és a dir, no a nascut i tampoc por morir. Parmènides és pregunta que si l’ésser hagués sigut engendrat d’on hauria pogut sorgir. El no ésser no pot convertir-se en ésser perquè del no res no pot sortir res. 

2.Títol:

L’ésser i el no ésser

3.Anàlisi del text:

En aquest text Parmènides parla de l’ésser i del no ésser, és a dir, d’allò que és i d’allò que no és. Nega l’existència del no ésser perquè del no res no pot sortir res, també afirma que l’ésser és etern i immutable, llavors no ha estat creat ni tampoc desapareixerà. En el text apareixen les característiques de l’ésser segons Parmènides: l’ésser és etern, és present continu, immòbil i és únic i homogeni. 

4.Comparació:

Podem comparar-ho amb Heràclit, però encara que tots dos defensen un monisme tenen idees diferents. Parmènides defensa un monisme ontològic , nega el canvi i l’existència del no ésser i afirma que l’ésser és etern i immutable. En canvia Heràclit defensa un monisme dinàmic i s’oposa a Parmènides afirmant que tot canvia i res és mante perquè tot flueix, defensa que n’hi ha una sola realitat i aquesta canvia.

Activitat 32

-


Heràclit i Parmènides

-Biografia dels autors:

PARMÈNIDES


HERÀCLIT


1.Idees principals:

La idea d’ Heràclit és que el cosmos no va ser creat per un déu perquè el cosmos és etern, és a dir, sempre a estat i serà. Creu que el principi de totes les coses, és a dir, l’arkhé és el foc segons Heràclit tot segueix una raó universal ‘’logos’’. En canvi la idea de Parmènides és que tot el que és pot dir i pensar ha d’existir (ha de ser), Parmènides diu que no existeix el canvi.

2.Títol:

El cosmos és immutable o canvia?

3. Anàlisi del text:

Heràclit defens la lluita de contraris i també que tot canvia i res no és mante, ja que segons ell tot flueix. La teoria d’ Heràclit és un monisme dinàmic, és a dir, que n’hi ha una única realitat i aquesta canvia. El que no canvia en el canvi és el logos, la raó universal. El foc simbolitza el canvi i és el principi de totes les coses (l’arkhé) segons Heràclit: ‘’El cosmos és com un foc que s’encén i s’apaga’’. En canvi Parmènides defensa que no existeix el canvi i nega la pluralitat, diu: Hi a un sol ésser i aquest no canvia. La seva teoria és un monisme ontològic i Segons Parmènides l’ésser evoluciona i segueix un camí, també crítica la lluita de contraris d’ Heràclit.

Activitat 31

- 28 d’octubre 2010

Fragment d'Anaximandre

-Biografia de l'autor:


Anaximandre

1. Idees principals:

En aquest fragment del filòsof Anaximandre, l’autor parla de l’ordre del temps on relaciona el naixement amb la destrucció, és a dir la vida amb la mort, com si es tractés d’un cicle continu. També considera que s’ha de fer front a un desordre provocat per l’home a causa de les seves injustícies.

2.Títol:
El principi de tot: l'ápeiron

3. Anàlisi del text:

Anaximandre parla de què existeix un ordre en la realitat i que la vida i la mort formen part d’un procés. Un procés en que el punt d’inici és el mateix que el punt fina, tot és un procés continu. L'autor utilitza el terme ápeiron per designar el principi i element de totes les coses, és a dir, l'arkhé. L'ápeiron és el que conté la causa del naixement i de la destrucció del món. També ens diu que al llarg de la vida, l’home viu injustícies i retribucions que s’han de fer front.

NOU CURS (2 Batxillerat)

- 01 d’octubre 2010

Subscriure's a: Missatges (Atom)